Think_logo_50px

QUÈ EM DIUEN LES EMOCIONS?

Think_logo_50px

Fa uns dies vaig escriure un post al blog amb el títol “les paraules que apropen”, malgrat que molts cops les paraules allunyen o generen confusió.

Quan comencem a endinsar-nos en el món de la psicologia, les diferents teràpies (alternatives o no), els diferents enfocaments, orientacions i autors, ens adonem que sovint diuen el mateix – o molt similar – amb diferents paraules.

Del que uns en diem emocions insanes altres en diuen emocions negatives, però nosaltres distingim entre les emocions sanes siguin positives o negatives…

D’altres anomenen emocions al que nosaltres en diem pensaments i sentiments al que nosaltres diem emocions… En fi, un guirigall, ja ho veieu.

Al cap d’avall del què es tracte quan un pacient entra a consulta és d’ajudar-lo, de donar-li unes eines que pugui integrar i li siguin útils en el seu dia a dia. Per això una de les coses que més m’ha preocupat sempre és com transmetre el que vull transmetre amb claredat i lluny de tecnicismes.

Tornant al títol d’aquest post, penso que les emocions sempre són útils doncs són informatives, per tant és bo d’entrada escoltar-les, entendre què m’estan dient o de què m’estan alertant. Després d’això cal preguntar-se si allò que em diuen és realment així o és una exageració. Per exemple, jo puc sentir angoixa a pujar a un ascensor. Ès realment perillós un ascensor? Va morint la gent diàriament als ascensors? Òbviament la resposta és NO, per tant el que faré en aquest cas es tot el contrari al que em diu l’emoció. La meva conducta, encara que em costi, serà deixar de pujar per les escales i agafar tots els ascensors que em sigui possible.

Ara suposem que el que em genera angoixa és passar a les 11 h de la nit per un carrer fosc on la setmana passada hi va haver deu atracaments, obviament aquesta emoció m’està advertint d’un perill real. En aquest cas el que faig és buscar una solució: passar per un altre carrer, anar acompanyat, etc.

És un principi, molt i molt simple, però penso que és clar i pràctic. Si una emoció prové d’un pensament potencialment fals, l’he de desafiar fent exactament el contrari del que em diu l’emoció.

Si per contra, una emoció m’adverteix d’un perill real, objectiu i altament probable, he de buscar una solució.

Segons la RET la primera seria una emoció insana i desadaptativa, mentre que la segona és sana i adaptativa tot i que negativa. Però més enllà de com les anomenem, crec que el més important és escoltar les emocions, després entendre el que em diuen per finalment saber que fer-ne: desafiar-la o creure-la.

Noticias Relacionadas

Comments are closed

info@especialistasmagazine.com